JUGUEM AMB LES PARAULES

Un llapis és un estri d'escriptura i dibuix que es guia amb una mà i marca un suport. Els llapis actuals que serveixen per a escriure sobre paper o cartolina estan constituïts per un pigment inserit en una cobertura cilíndrica. Els llapis es diferencien de les plomes estilogràfiques bàsicament perquè els primers utilitzen pigment sòlid i les segones tinta líquida. El llapis es caracteritza per poder-se esborrar amb facilitat, utilitzant per a això una goma d'esborrar.

 

El nom llapis

El nom llapis en català apareix per primera vegada en documents de l'any 1688. Segons els lingüistes Antoni M. Alcover i Francesc B. Moll prové de la paraulallatina lapis, que vol dir “pedra”. 

Quan parlem de llapis ens referim al llapis que escriu sobre el paper, ja que és el més corrent. Existeixen, però, altres tipus de llapis: el llapis de ceràmica, el llapis litogràfic, el llapis òptic i el llapis USB.

L'expressió “llapis vermell” es refereix a la censura sobre els escrits, especialment periodístics o editorials.

Un sinònim de llapis és llàpit, una paraula que actualment s'utilitza molt poc.

 

Elaboració

 

 

 

 

 

 

 

 

Graduació i classificació

Es fabriquen multitud de tipus de mines diferents: gruixudes, primes, dures, toves, fosques, clares i també de colors. Això amplifica agudament el ventall de possibilitats del llapis. Per a indicar les seves característiques, molts llapis s'etiqueten mitjançant un sistema europeu que contempla tres paràmetres: la duresa, la foscor i la finor. S'indica respectivament amb les lletres H, B i F. En realitat respresenten graus de duresa, ja que el més dur sempre és més clar i el més tou és més fosc. La F representa un estadi intermedi entre els durs i els tous. El llapis estàndard per a l'escriptura és l'HB, d'una duresa de traç i foscor de pigment equilibrats. Aquest sistema va ser desenvolupat a principis del segle XX i indica el grau de duresa del llapis amb una escala que va de BBB, el més tou, fins a HHH, el més dur. Com més lletres tenen, més durs o tous són. Menys tous que BBB es marcaria amb BB, després li seguiria el B, i a continuació ja vindrien els durs començant per una H i anar augmentant fins a tres. Si volem fer dibuix artístic, ens seran més útils els llapis tous, car permeten més matisos i mobilitat en la línia. En canvi, si el que volem és fer dibuix tècnic, un llapis dur ens conferirà més precisió en el traç.

 

Història

 

El càlam

El càlam és l'avantpassat del llapis.

Antigament, el llapis s'anomenava càlam, que també es considera un avantpassat de la ploma. Consisteix en una barra de fusta dotada d'una punta esmolada que s'utilitza des de fa més de tres mil anys per a escriure en diversos suports des del fang fins al papir. Els romans escrivien amb aquest estri i a l'Edat Mitjana va ser molt utilitzat fins a l'aparició de la ploma. Com que els càlams encara s'usen en exercicis cal·ligràfics, el que anomenem pròpiament llapis és el que utilitza el grafit com a pigment, un material descobert el segle XVI.

 

Descobriment del dipòsit de grafit

L'any 1564 es va trobar un dipòsit enorme de grafit a Seathwaite Fell, a Cúmbria (Anglaterra). Aquest dipòsit tenia la característica que el grafit estava en un estat dur, i és l'únic dipòsit amb aquestes propietats que s'ha trobat fins a l'actualitat.

Els habitants de la zona van descobrir que el nou mineral era molt últil per a marcar les ovelles, i és a partir d'aquí que hom el comença a utilitzar per a escriure. Aquest dipòsit contenia un grafit extremadament pur i sòlid que es podia laminar fàcilment en forma de palets.

Aviat el grafit d'aquestes mines va esdevenir un material molt valorat, principalment perquè podia servir per a alinear els motlles en l'elaboració de bales de canó. De seguida es van adonar de les seves múltiples aplicacions i de la seva utilitat per a la construcció d'armament bèl·lic, bàsicament per a dibuixar motlles. Les mines es van posar a disposició i guàrdia de la corona anglesa. Tot i això, a causa de les restringides condicions de comercialització que establia aquesta institució, la distribució es duia a terme en gran mesura a través del contraban. Va ser així com el negoci del grafit com a eina d'escriptura es va començar a estendre per tot el món.

Com que el grafit és tan fràgil, cal revestir-lo amb alguna mena d'embolcall. Els palets de grafit, al principi, s'embolicaven amb cordills o amb cuir d'ovella per a donar-los estabilitat. La fama de la utilitat d'aquests llapis de grafit es va estendre i molts artistes es van dedicar a dissenyar aquestes petites eines d'escriptura alhora que la gent les va començar a utilitzar. Malgrat que van trobar dipòsits de grafit a altres llocs del món, el material no posseïa la mateixa puresa i qualitat que el grafit de Seathwaite Fell, així que Anglaterra va continuar gaudint d'un monopoli en la producció de llapis durant molt de temps. En treure les impureses del grafit obtingut en altres mines, el material quedava en forma de pols i no se sabia elaborar llapis a partir del grafit en aquest estat. Els primers temptejos de reconstituir el grafit esmicolat es van dur a terme a Nuremberg, Alemanya, l'any 1662. Primer s'extreia el grafit de les altres mines i se li eliminaven totes les impureses. Llavors es feia servir una barreja de grafit, sulfur i antimoni per reconstruir el grafit en una sola peça, i així fabricaven llapis fora d'Anglaterra. La qualitat, però, no arribava a la dels llapis originals. Des de 1860 i encara avui els llapis quadrats distintius anglesos es fabriquen amb plalets tallats de grafit natural. Actualment, a la ciutat de Keswick (Anglaterra), propera a la zona de la troballa original del bloc de grafit, es troba el Museu del llapis.

 

Incorporació de la cobertura

Com ja hem dit, el grafit és molt fràgil i per això cal embolcallar-lo. Al principi s'usaven cordills o trossos de cuir. Més tard, els italians Simonio i Lyndiana Bernacotti van ser els primers de crear dissenys de llapis semblants als que utilitzem ara. Foradaven un pal de fusta de ginebró i hi inserien el palet de grafit. Poc després van millorar la tècnica: tallaven dues meitats de fusta en forma allargada i hi feien una fina osca en un costat, llavors hi inserien el grafit i enganxaven les dues meitats. Van configurar el llapis gairebé com el que coneixem ara.

 

Tipus de llapis

Llapis de grafit

Aquests són els tipus més comuns de llapis. Es fan d'una barreja d'argila i grafit i la seva foscor varia de grisa clara a negra. La seva composició permet traços més llisos. El llapis de grafit més antic que es conserva va ser fabricat a Alemanya el segle XVII i ara és a la col·lecció de Faber-Castell.

Llapis de carbó de llenya

Es crea amb el carbó de llenya i proporciona negres més plens que els llapis del grafit, però tendeixen a tacar fàcilment. Els més comuns són negres, però també n'hi ha de blancs i de color sípia. Són idonis per a dibuixar.

Llapis de color

Coneguts també com a llapis acolorits, estan fets de cera amb pigments i serveixen per a acolorir dibuixos. N'hi ha de molts colors diferents. Alguns estan fets només amb aquests dos materials i serveixen per a pintar amb traços frescos i humits. D'altres tenen l'embolcall de fusta i una mina que fa els traços fins i secs, són com els del primer grup però amb color. Tenen l'avantatge que no taquen i es poden esborrar amb una goma, encara que no tan fàcilment com els d'escriure. N'hi ha d'una altra mena que es fabrica amb cera i una fina capa de plàstic.

Llapis de greix

També coneguts com a marcadors de la Xina. Guixen qualsevol superfície (incloent vidre, plàstic, metall i fotografies).

Mines incorporables.

Llapis de mina incorporable o portamines

Alguns llapis utilitzen mines de posar i treure. Aquests estan dotats de sistemes mecànics per a empènyer la mina a través del forat fins a l'extrem. Les gomes d'esborrar també hi són incorporables i reemplaçables. Aquest tipus de llapis compta amb l'avantatge que es pot canviar el gruix del traç quan es vulgui, tot escanviant la mina i, a més, no se'ls ha de fer punta.

Llapis d'aquarel·la

Aquests estan pensats per a dibuixar amb tècniques d'aquarel·la. Poden fer línies agudes o en negreta que hi ha la possibilitat de saturar-les amb aigua i estendre-les amb pinzells.

Dos llapis de fusta, dos de carbó i dos més de greix.

Llapis de còpies

Es tracta de llapis de grafit amb tinta afegida que fan un traç inesborrable. Es van inventar a finals del segle xix per a la impremta i la premsa com a substitut pràctic de la ploma. El seu traç és, sovint, visualment indistingible del dels llapis estàndard de grafit; però quan s'humitegen el traç es dissol per a plasmar-se després a un nou full de paper. Es van utilitzar força fins a començaments del segle xx, quan l'ús creixent del bolígraf els va substituir lentament.

Llapis no fotocopiables

Aquests llapis fan unes marques que les fotocopiadores passen per alt i no reprodueixen.

Llapis súpercromàtic

Els llapis súpercromàtics tenen mines intercanviables de diferents colors dins d'un mateix embolcall. Tenen un mecanisme que permet canviar de color amb un lleuger moviment de dits.

Llapis de ceràmica

Un llapis de ceràmica és una barreta de pastel que serveix per a dibuixar sobre vidre, porcellana i esmalts.

Llapis litogràfic

Un llapis litogràfic (del grec λίθος, “pedra”, i γράφω, “escriure”) és una peça cilíndrica acabada en punta que serveix per a dibuixar o escriure sobre pedra. Està fet de sabó, sèu, cera i sutge.

Llapis òptic

és un dispositiu en forma de llapis que porta un element fotosensible; és a dir, que reacciona amb la llum. Aquest element és una cèl·lula fotoelèctrica dotada d'un sistema fotomultiplicador. A través d'una xarxa informàtica el dispositiu està connectat a una pantalla visualitzadora. Quan un feix electrònic hi incideix directament, es genera un impuls que identifica punts específics de la pantalla. Establint diferents punts, hom pot dibuixar línies, cercles, etc., o bé entrar dades a l'ordinador i modificar imatges entre altres funcions.

Llapis USB

El llapis USB és un dispositiu informàtic extern que permet l'emmagatzematge de dades. La càpsula té forma de prisma d'entre un i cinc centímetres de llargada i està feta de plàstic. Al seu interior porta una memòria que es pot connectar a un ordinador a través d'un port USB. És molt útil per a traspassar informació d'unordinador a un altre i, com que és tan petit, es pot portar a sobre còmodament

Llapis farmacèutic

és una medecina en forma de tub. S'obté fonent el medicament, enmotllant-lo en un cilindre i deixant-lo assecar. Solen anar protegits amb un caputxó de plàstic. Per a utilitzar-los es destapen, es recolzen a l'àrea corporal afectada i s'apliquen realitzant moviments suaus. La barra escampa progressivament la seva substància per la pell. Es pot tractar, per exemple, d'un reparador de llavis, d'un desinfectant de ferides o d'un ungüent per a alleujar la irritació de la pell.

Llapis maquillador

Hi ha cosmètics en forma de llapis emprats per al maquillatge de les celles, les pestanyes, els ulls, els llavis, etc.