top of page

L'escriptura existeix des de fa uns 5.300 anys. Va aparèixer en diferents formes almenys en cinc o sis civilitzacions diferents amb llarg domini de l'agricultura i el desenvolupament urbà a l'aire lliure. Aquestes civilitzacions eren a Mesopotàmia cap a 3300 aC, a Egipte 3200 aC, a Xipre 2200 aC, a Creta 1900 aC, a la Xina 1400 aC i a l'Amèrica central cap a 900 aC.

Aquests escrits van donar lloc a gairebé tots els sistemes gràfics actualment coneguts.

El primer idioma escrit és el sumeri.

L'origen de les primeres escriptures va sorgir a partir de fer contractes respecte la compra-venta de terres. Aquests contractes eren boles buides d'argila que contenien petites pedres i petites figures d'argila (greda) que simbolitzaven el nombre de tres maneres:

  • Boles

  • Cons

  • Cilindres

 

 

 

En cas que el contracte és trenqués, la bola seca que tenia el segell de control es trencava, i es comparaven les pedretes i la quantitat lliurada.

 

El sistema va anar evolucionant cap a l'ús d'una planxa plana de fang on les dues cares s'utilitzaven per dibuixar ( escriure ) el contingut del contracte. És el que coneixem com escriptura cuneïforme.

 

Generalment es creu que el primer sistema va ser l'escriptura sumèria que va originar l'escriptura cuneïforme. Els jeroglífics egipcis són aproximadament de la mateixa època. El primer alfabet apareix al voltant del 2000 aC.

 

L'escriptura xinesa pot haver evolucionat independentment al voltant del 1200 aC. A Amèrica els sistemes d'escriptura precolombins, que inclouen almenys el maia i l'asteca, es considera també que van evolucionar independentment.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

També és possible pensar en un origen diferent més a prop dels sistemes que varen conduir a la creació d'altres principis de l'escriptura. Es tractaria de procediments derivats dels símbols religiosos i naturalistes posseïdors de diversos valors, ja siguin ideogràfics (la idea és transmesa per un grafema), ja siguin logogràfics (una paraula, que designa un objecte concret, es representa per un únic signe), o sil·labogràfica (cada grafema representa una síl·laba) o purament fonètica (el signe val per un so únic).

 

És possible que a l'Edat del Bronze a finals del IV mil·lenni aC és a dir, a finals del neolític, en particular a Egipte i la Xina, però també a Creta, el mateix signe, en funció del context, podia significar una idea o un objecte o una síl·laba. El suport original d'aquesta escriptura més abstractes no és l'argila, a diferència de l'escriptura cuneïforme, sinó que es podia pintar o dibuixar sobre papir o d'altre tipus de paper o pell, i podia decorar les parets en forma d'escultura i pintura, o podia estar com una incisió en gerros de pedra o metall o joies.

 

bottom of page